martes, 22 de noviembre de 2011
'Boomerang', cantada en directo por Manel en Madrid
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
i va dir "nens, esteu morenos?, i va dir "almenys, heu crescut un pam?.
I l'Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ?nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc,
fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,
"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!?.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l'Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d'acord, acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat:
El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Manel: Aniversari
Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
-
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
-
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amargar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
-
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
-
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
-
i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
aniversario
Las luces se han apagado, han sacado la tarta
aplauden los padres, los tios y los amigos
todoa a la vez, unidos en un mismo grito:
que pida un deseo
que pida un deseo
que pida un deseo
que pida un deseo
-
Y tu, nerviosa,
Como siempre que te toca ser el centro de atención
has fijado los ojos en un punto impreciso del comedor
-
Un segondo, dos segundos, tres segundo, cuatro... y cinco
-
Tus ojos que se perdían buscando un deseo
las velas quemaban y algunos de tus amigos te enfocaban con cámaras de foto
una voz comenta: que guapa está
y yo en el fondo me acabo el culito de la copa
decidio a encontrar un rinconcito adecuado
para hacerme pequeño pequeño
del tamaño de una mosca
del tamaño de un mosquito
-
Por uno vez empequeñecido bajo los tamborcitos
y la mesa alargada per los dos caballetes
abriendome paso con prudencia por un entramado
de zapatos de invierno y confeti chafado
-
Y has brindado maldeciendo la largaria de mis nuevos paseos
y escondiéndome entre un tapón de corcho y la pared
justo antes de no comerme los cojones de gatito
y escalar las cenefas de tu vestido
y falcar el pie izquierdo en un descosido
y llegar a tu espalda
y sentarme en un botón
-
y coger un pelo suelto
con un solo tirón
engancharte un cabello
e impulsarme con un último salto final
y saber tu deseo travesando la pared del lagrimal
-
Ahora un pie, ahora un brazo, ahora el tronco, ahora la cebeza
y ya desde dentro del deseo ver si hay buen ambiente
repartir unas tarjetas
ser amable con la gente
-
Y con maneras de joven discreto y educado
presentar mis respetos a la autoridad
escuchando con atención batallas curiosas a los más viejos
haciéndome fotos graciosas con otros ilustres viajeros
y con un hombre con corbata que no se quien es
y una nube de sueños que tienes al alcance
y otros que lo siento pero ya nunca vivirás
-
detectar un caminito que me aleje del grupo
o una sombrita tranquila donde desapercibido
estirarme un ratito y por fin relajarme celebrando
el placer indescriptible que es estar contigo hoy que te haces mayor
mientras fuera del ojo las velas se van apagando
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)